Aquests dies és Nadal. Nadal, que diferent que sona ara comparant-ho en com sonava anys enrere. Amb el temps s’ha esvaït la màgia que tenien aquestes festes i assegut a taula davant plats i plats de menjar, et preguntes a que treu cap tot plegat.
Tot era tan diferent quan érem petits... se n’ha anat la il·lusió, la sorpresa i només queda l’envoltori, la tradició per allò que va ser. S’ha esfumat aquella atmosfera diferent del 24 a la nit. El neguit pels regals d’aquella mateixa nit o la nit de reis tampoc hi és. Ni tan sols queda la cara d’estupefacció en veure que un tronc de llenya vomita paquets a ritme de cop de bastó.
L’essència religiosa potser no hi va ser mai, almenys per alguns, però ara amb els anys, i és normal, ja no queden ni aquells sentiments que feien aquests dies diferents.
Només perdura la decoració, la parafernàlia, però cada cop més orfe de sentit pels que ja no sóm menuts.
Perdura la il·luminació, cada cop més decadent a causa de la crisi, o una missa del gall posada en una mala hora que resisteix l’envestida del temps pel que suposa la tradició i perquè a tots ens agrada lluí d’abric nou, no ens enganyem.
Es mantenen els regals, però això és mèrit de l’esperit consumista que ens ho ha inculcat, no de la il·lusió de rebre o regalar obsequis als qui més estimem. Per sort o per desgràcia tenim de tot i estem empatxats “d’ofrenes”.
També aguanten les reunions familiars i els grans àpats, excessius pel meu gust i massa seguits. Pels qui tenim o tenen la sort de tindre la família a prop, no resulta res més que una altra reunió familiar. Una de tantes, on et recordes dels que ja no ens acompanyen i tot plegat o fa més trist.
Poc a poc ens abandonen les tradicions, fruit d’aquesta globalització galopant que avança i avança, o potser fruit de la desídia de la gent d’aquí que rebutja aquelles representacions o espectacles que li donaven un plus en aquesta recta final d’any.
Tot plegat i amb el desencant afegit de veure que hi ha realment darrera el “decorat”, el Nadal no és el que era. Tot i això, la vida és cíclica, i potser hem d’aguantar per passar el relleu a aquells que vindran i tindran la il·lusió intacta en aquestes festes.
Tot era tan diferent quan érem petits... se n’ha anat la il·lusió, la sorpresa i només queda l’envoltori, la tradició per allò que va ser. S’ha esfumat aquella atmosfera diferent del 24 a la nit. El neguit pels regals d’aquella mateixa nit o la nit de reis tampoc hi és. Ni tan sols queda la cara d’estupefacció en veure que un tronc de llenya vomita paquets a ritme de cop de bastó.
L’essència religiosa potser no hi va ser mai, almenys per alguns, però ara amb els anys, i és normal, ja no queden ni aquells sentiments que feien aquests dies diferents.
Només perdura la decoració, la parafernàlia, però cada cop més orfe de sentit pels que ja no sóm menuts.
Perdura la il·luminació, cada cop més decadent a causa de la crisi, o una missa del gall posada en una mala hora que resisteix l’envestida del temps pel que suposa la tradició i perquè a tots ens agrada lluí d’abric nou, no ens enganyem.
Es mantenen els regals, però això és mèrit de l’esperit consumista que ens ho ha inculcat, no de la il·lusió de rebre o regalar obsequis als qui més estimem. Per sort o per desgràcia tenim de tot i estem empatxats “d’ofrenes”.
També aguanten les reunions familiars i els grans àpats, excessius pel meu gust i massa seguits. Pels qui tenim o tenen la sort de tindre la família a prop, no resulta res més que una altra reunió familiar. Una de tantes, on et recordes dels que ja no ens acompanyen i tot plegat o fa més trist.
Poc a poc ens abandonen les tradicions, fruit d’aquesta globalització galopant que avança i avança, o potser fruit de la desídia de la gent d’aquí que rebutja aquelles representacions o espectacles que li donaven un plus en aquesta recta final d’any.
Tot plegat i amb el desencant afegit de veure que hi ha realment darrera el “decorat”, el Nadal no és el que era. Tot i això, la vida és cíclica, i potser hem d’aguantar per passar el relleu a aquells que vindran i tindran la il·lusió intacta en aquestes festes.
